Estadisticas

27 de novembre 2005

LA VERTICAL

Últimament he fet grans canvis en me vida. Sí, més enllà dels produïts aquest estiu... Quan dic últimament, doncs això, vull dir fa pocs dies.

Per fí... després de, per mí, tota una vida... antecedent a una sola sessió piscològica que vaig demanar... he tret totes les pors d'infantesa. Flipant? No tindria perquè... però per mí si, jo crec que sí.

En un moment donat de la vida... hom es replanteja les coses, la forma d'entendre el món, la forma d'actuar, la forma de reaccionar vers les situacions, la forma d'emocionar-se i de pensar en el futur (sobretot, això, la forma de pensar en el futur que arriba just després de pensar). Moltes vegades els antecedes psicosomàtics i miasmàtics ens ho impideixen, però com he pogut comprovar per experiència, és possible lluitar i vèncer.

Aconsello a tothom que necessiti canvis... a pensar, reflexionar i, sobretot, adonar-se que cal fer certs canvis per millorar... i cal voler fer-los... i un cop fets... veurà si val la pena.

Doncs bé... torno al què commentava al principi. Tota una vida pensant que mai seria capaç de fer "la vertical". Això ja no m'ho qüestionava. Fins que va arribar, l'altre dia, "un" moment en què em vaig dir:

-Tu també pots fer la vertical! Perquè "cordills" (o un sinònim semblant) no la fas? Les pors! -No m'atrevia...- doncs PUMBA! cal fer un canvi... -em vaig dir.- Avui, per nassos, surts d'aquesta habitació habent-la fet...- I, no van passar gaires segons, que les paraules van fer-se realitat... bé, en realitat una mica torta i poc ortodoxa vista la meva "no excessiva" agilitat acrobàtica... però bé, el que conta és que allà estava.

Sí... fer la vertical pot significar poc en la vida de certes persones... molt en la vida d'altres. I res de l'anterior per unes altres... ja que fer la vertical pot significar el "començament" d'un canvi que em pensava mai arribaria a fer...

Sí... tot cal anar perfeccionant, sip, i per això s'ha de tenir les forces per acceptar-ho i fer-ho. El canvi, en resumides comptes: ser capaç de vèncer pors (fins i tot la d'expressar sentiments, sensacions i pensaments interns cap a l'exterior que jo creia que fan mes feble a la persona i després de la vertical m'he adonat que no; tal com estic fent ara). Ser capaç de analitzar, discernir, i sobretot voler... i un cop vols... les coses es tornen mes sencilles...

La de coses que diria de la vertical.
Clar és que la vertical no "surt"; la persona la genera tot volent. I així extrapolable a totes les coses.

"Querer es poder" i cal voler, adonar-se'n d'aquesta necessitat.
Si cal fer canvis, fes-los ja! Ja ho diu el proverbi que "La expectación pospuesta enferma el corazón, pero la cosa deseada es árbol de vida cuando sí viene."

3 Comments:

At 11:19 p. m., Anonymous Ber del 2n3a said...

Doncs et felicito! És molt fácil anar-se deixant arrossegar pel corrent de la vida..i anar fent al dia a dia… El que costa és parar-se, mirar com estan les coses, i replantejar-se la vida. Si un vol, pot! Endavant!

 
At 10:56 p. m., Blogger Araceli Brasero Plaza said...

Sabias palabras. Pienso igual!

 
At 10:56 p. m., Blogger Araceli Brasero Plaza said...

Sabias palabras. Pienso igual!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home