El "bucadill de calamarsus"

Sí, era un divendres a la tarda (20/Gener/2006) quan ens vàrem aventurar a nar al claustofòbic centre de l'Estat Espanyol. Destacaria (i mira que hi ha coses a destacar):

- "Madrid limpia es capital" ... sí, aquest era l'eslògan que continuament podia ingerir pels ulls... jo pensant irònicament... cordills, aquesta gent si que sabe, quin joc de paraules mes incredible-super-mega-pensat!
- "Er bucadiy de calamarsus" Aquest és l'alter ego de Madrid. Es com si tot ell fos un "bocata de calamars" que per 2 euros et fan quan ets allà.
Mans brutes... restregades del cuiner a la bata... comptant els diners alhora i obrint el pà amb gran "delicadesa" fent ús degut de les seves "impolutes" mans.
- "Aquí sí se puede fumar"- TOTS, absolutament tots els restaurants, bars... locs de noseke ke vaig veure, amb el cartellet.
Doncs bé, això és la frustració mes gran per un estudiant de Dret que s'ha passsat mes de 4 hores analitzant la llei mes el temps de la lectura sencera de la mateixa. Et replantejes el sentit de les lleis... per a què serveixen?
Sí, he après la lliçò... per fer veure que tothom cuida la salut pública però només ho fem veure. El mes divertit és que feien veure que eren cartells "legals" afegint-hi coses com:
"fumar perjudia seriamente la salud... etc" i fins i tot alguns li afegien símbols o estampes o com es digui de per ex. el Ministerio de Consumo, etc etc.. com si estiguéssin avalats.
- Projecte Post-stick. Per una cèntrica plaça de la ciutat sense mar un grup de joves van col·locar una pantalla on hi enganxàven paperets que prèviament la gent del carrer escribia amb el que volguéssin.
Em va encantar la idea... paraules, frases, dibuixets de la mes diversa varietat cultural allà! tots junts. Em van dir que eren estudiants de Art noseké. Bé, en realitat el mèrit estar no en la idea
que s'ha de reconèxer que és molt interessant sino també en dur-la a terme. Per cert, com no podia ser, quan et poses a pensar una frase, que ha de ser la "millor", et bloquejes et venen una ingent quantitat de pensaments al cap... quina responsabilitat haber de posar quelcom bo! per això vaig escriure:

"Me he quedado en blanco.
Nunca es triste la verdad lo que no tiene es remedio.

[jmserrat]

MOIÀ"

PD: Fins la propera... sigueu bons!