Akest matí... tot i la sobada general 'del cos que em representa i em porta allà on "vull" ', he pogut 'parar-me' a reflexionar (si mes no he aconseguit que unes quantes neurones es moguéssin) en veure l'actitud del meu gos, GUFo.

Ell... el pallo, allà quiet, enroscat, tot sobat, gaudint de la vida "gossil" que li ha tocat. Al principi la reacció primera que he tingut, ho reconec, ha set l'enveja... allà uns quants minuts o hores mes gaudint de la genialitat del descans placenter en silenci matinil.

Ara que ja he passat el matí, he exprimit el cervell potser pel simple masoquisme o, qui sap, per unes mínimes ganes d'apendre o ... pel que sia; crec que tot i les diferències... cordills jo puc expressar-ho per escrit, recordar-ho, reflexionar-ho... i ell, ell, em sembla que ell poc poc gaudir amb el passat i crec que amb el present potser tampoc (això hauriem de damanar-li-ho a ell, però el què deia, fer que s'expressi respecte coses en les que cal reflexionar li costa una miqueta).

Així que... Gufo, no em fas enveja.