Son les 10 del vespre, dia 3 de maig de 2006.Avui... sisi.. ara escolto petards que tronen al cel com si de manifestacions dels grans esglais de les gents es tractéssin.
I crec que així és...no se en quin món dec viure, però sembla ser quetornem a lo de sempre: "erl furvol"....Es veu que uns nois de Barcelona, en realitatem sembla que mes de l'estranger que no pas catalans... [ però bé això sembla ser irrellevantfins i tot el mateix himne ho deixa clar: "tan se val d'on venim"]han demostrat ésser molt bons en alguna cosa...tocar les pilotes, o sigui (siusplau no és malinterpreti) jugar a "bolapeu" [del cast. balónpie][no uso la paraula 'futbol' perquè em sembla un anglicisme poc oportú ja que allà això no és el mateix, potser seria millor traduïr-ho semblant a "soccerol"]
Doncs... si.Aquest tema, aquesta "alegria" (compartida o no) serà el que desbordarà les converses deles vides de milers (o milions) de persones a les properes hores[fins i tot jo, potser]. Trist o no... així estem. Com diu el proverbi:de l'abundància del cor, parla la boca. Es nota que vivim a una societat on el cor dels homes (i les dones, però potser més els homes) sembla allotjar coses transcendentalísimes·€[aquesta última frase irònica clarament]

Cloenda: feia ya molts dies que no deia res... un proverbi xinès diu: no diguis res si no estàs segur que allò que diràs és millor que el silenci. Amb això tampoc vull dir que aquest hagi set el motiu pel qual no he dit res... Salutacions a tots els qui som vius... i Agur! fins la propera.
[la torre AgBar es simulant un foc d'artifici... cutre i poc desviat del meu entorn social oi?? jejeje]