Últimament...

Sí, últimament, he estat pensant quin post nou posar, com crear nouves impregnacions impresses d'allò (una part) que he viscut, etc.

Últimament m'ha sobtat molt veure la facilitat d'algunes persones a fer blogs interessants i francament addictius. Parant a pensar-ho.... serà perquè no tinc res a dir? Segurament no. És per això que, analitzant el problema, he pensat que potser l'art d'escriure i fer submerjir o impregnar al lector d'aquella part positiva, teva, és un tant complciat... i, això, quelcom innat que tot i que es pugui potenciar ... costa.

Analitzant veig un problema de falta de creativitat. I, com mai m'ha agradat ésser poc creatiu, he pensat, commentar avui, si mes no quelcom de poc trascendent però interessant o entretingut: "DETRÁS ESTÁ LA GENTE".

Aquesta és la frase que l'altre dia, pujant amb el cotxe, va submergir-me i embotar la meva manera en aquell moment de veure la vida. Projectes, envejes, triomfs, derrotes, inmmobles i mobles. Tot és superflu, minúscul en comparació amb el que realment, crec jo, és de valor.

'Lo' material és fruit en el fons, de persones que han sabut gestionar aquest llegat físic que han rebut. Un home o una dona, sentiments, inquietuds, personalitat, coneixements, amor... és en el fons allò que no es veu i arriba a sobresortir mes que allò que es veu.

Una simple cançó que van posar a cadena Dial... allí estava el nano... amb una de les seves noves cançons provinent de una illa qualsevulla... fent-me sentir que hi ha motles 'coses' a la vida (masses?), però que en el fons: detrás está la gente; gràcies.