A punt de ploure.

Tot és llest per començar a ploure... el cel deixa anar trons i es queixa... com si ja tingués ganes de desempallegar-se de tot el què reten.

I el gufo.. el Gufo m'ha demanat per sortir a la entrada ja asfaltada. I allà s'ha quedat. Al mig, assegut... contemplant l'horitzó i les manifestacions del cel... com sabent que d'aquí una estona "els seus pronòstics" es cumpliràn i per fi quelcom poc pesant i humit,,impreganarà tot el seu voltant i a ell mateix... si es que decideix quedar-s'hi 'insteadof" tornar per escoltar-ho desde casa...

weno Gufo.. aviam que fas....
No ho se... potser és la convinació de calor i aigua el que esperes...
Gufo, carpediem.