Vuelvo a las andadas...

com sempre, torno a postejar xerrant d'un tema que és potser repetitiu però crec necessari... i si ho faig és perquè em té preocupat.

Avui amb ajuda externa he vist clar que sóc una persona molt tancada [sí, no caldria que m'ajudin a veure-ho perquè jo mateix ja m'havia adonat... pero potser sí que el que et facin adonar-te'n dels resultats d'aquest fet impacta mes].

Em pensava que aquest blog [sí, el blog: Si la veterania fuese un grado] serviria per poder exterioritzar el què m'amoïna (per simple que sigui), etc............. però crec que fins ara NO ho he aconseguit.

És per això que continuaré cercant com millorar i ho faré amb decissió i sobretot demanant ajuda, exposant les meves inquietuds de la vida [POTSER no al post pero sí amb persones que estimo] per tal que tots els nervis i/o problemes de salud, de relació amb els altres... que se m'acumulen i tinc (degut a la falta d'exteriorització) no vagin a més, i perquè com diu la cita: “Resultan frustrados los planes donde no hay habla confidencial, pero en la multitud de consejeros hay logro.”

Així podré veure mes punts de vista d'una mateixa qüestió amb la conseqüent obertura de noves “solucions” vers unes “circumstàncies concretes que s'em plantejin i mes o menys m'amoïnin” que segur, jo sol, no sóc ni seria capaç de veure.

Amb el post d'avui em comprometo a esforçar-me per “obrir-me”.

Let's go... open the door, close the window.

"Del les prioritats a la vida, parlen els posts."

Hi ha un proverbi que diu: ""de l'abundància del cor parla la boca..."" i seguint aquest joc de paraules he volgut inventar-me la frase que
encapçala el post.

Si realment me la crec... uuiiii... que haig d'anar molt en compte amb 'quin és el contingut i tema d'escriptura' d'aquesta nous típus de ¿diaris personals?, i obviament, del que en el seu dia vaig engegar: jmserrat.blogspot.com

Navegant per diversos blogs, he trobat de tot:
prioritat la feina i els éxits profesionals, les relacions laborals, els estudis, les diversions, els nous projectes, la tecnologia, els esports,... o res de l'anterior.

I jo? Quina dec tenir? Bé, en realitat suposo que tota la llista d'abans i el meu propi blog, deu ésser evidència de què les persones a vegades ens reservem expressar les nostres prioritats (d'alguns expresen mes els seus sentiments, d'altres els reflexionen només en la intimitat [entenent intimitat no només el seu propi ésser sino també aquell cercle de persones mes 'parents' que l'envolten]).

Sí... avui caso casi és lluna plena. I això a què ve??
Weno.... pozzz.... d'alguna manera cal acabar però es que també era per deixar plasmat una creença (potser infundada) en què la lluna influeix. ladecosasquesepuedenhacerconpan.com

PostData: Avui he treballat, plegat una hora i mitja abans de la feina, per agafar el peatge que entra a Barcelona, fer un examen de recuperació de Dret Romà...menjar al FresCO, marxar i venir a Moià i reunir-me per tractar ""cuestiones importantes"". I per fi, avans de sopar, scriure aquesta emprempta d'avui. Però [enga, una autocrítica:]... ¿no hem dit que això no és un diari¿?¿!¿!?¿! ? xD

Arreveure...!