Estadisticas

28 de maig 2006

Dia "raru", tot depèn.

Avui tinc un d'aquells dies "rarus"... però no tan sols per una sèrie de circumstàncies que m'hagin passat, sino mes aviat, per ésser capaç d'influenciar-me o "deixar-me anar" per allò que escolto-veig.
Si, a part de les activitats pròpies del dia que hagi realitzat-realitzi, el fet d'ésser capaç d'introduïr-me en una manera d'entendre o veure el món que m'envolta VIATJANT per la música... fascinant

Submergir-te en una cançó com la de 'Bandera Blanca' de Francisco és, francament, tot una experiència:
""...aquellos que pensamos que en la vida, se tiene con derecho a disfrutar. Tenemos que salir de la apatia y juntos levantaaaaar Bandera blanca en cada puerta, en cada calle donde corre la violencia...""

Per anar-nos a veure la vida d'una altra manera:
'La buena onda' de Moneda Dura: ""... la buena onda una forma de vivir mamá. Vivela la buena onda, bailala la buena onda, sientela....""

O la senyoreta Lila amb els cabells pintats, els pantalons vermells, les mans carregades d'anells i l'estel tatuat a la pell que ens expliquen els Whiskyns.

L'amic Drexler que només li calen dues coses la vida: ""Mi guitarra i Vos"".

O els altres 'amics' del Vendrell.... no els Lax'n'Busto que també tindrien molts personatges i 'modus vivendi' que expossar-nos... sino els Estopa amb el seu:
""atrapado en mi mundo mágico, trágico que siempre confundo y que hay mucho tráfico huele a cloroformo i eter etílico, no me conformo con vivir.
Entonando cánticos sálicos soníricos, sin ser físico quantico puedo describírtelos fingiendo ser un santo modélico magnífico angelical... mucho mas allà de lo normal..""

"EN LA VARIEDAD ESTÁ EL GUSTO".
AGUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUR

23 de maig 2006

Akest matí... tot i la sobada general 'del cos que em representa i em porta allà on "vull" ', he pogut 'parar-me' a reflexionar (si mes no he aconseguit que unes quantes neurones es moguéssin) en veure l'actitud del meu gos, GUFo.

Ell... el pallo, allà quiet, enroscat, tot sobat, gaudint de la vida "gossil" que li ha tocat. Al principi la reacció primera que he tingut, ho reconec, ha set l'enveja... allà uns quants minuts o hores mes gaudint de la genialitat del descans placenter en silenci matinil.

Ara que ja he passat el matí, he exprimit el cervell potser pel simple masoquisme o, qui sap, per unes mínimes ganes d'apendre o ... pel que sia; crec que tot i les diferències... cordills jo puc expressar-ho per escrit, recordar-ho, reflexionar-ho... i ell, ell, em sembla que ell poc poc gaudir amb el passat i crec que amb el present potser tampoc (això hauriem de damanar-li-ho a ell, però el què deia, fer que s'expressi respecte coses en les que cal reflexionar li costa una miqueta).

Així que... Gufo, no em fas enveja.

03 de maig 2006


Son les 10 del vespre, dia 3 de maig de 2006.Avui... sisi.. ara escolto petards que tronen al cel com si de manifestacions dels grans esglais de les gents es tractéssin.
I crec que així és...no se en quin món dec viure, però sembla ser quetornem a lo de sempre: "erl furvol"....Es veu que uns nois de Barcelona, en realitatem sembla que mes de l'estranger que no pas catalans... [ però bé això sembla ser irrellevantfins i tot el mateix himne ho deixa clar: "tan se val d'on venim"]han demostrat ésser molt bons en alguna cosa...tocar les pilotes, o sigui (siusplau no és malinterpreti) jugar a "bolapeu" [del cast. balónpie][no uso la paraula 'futbol' perquè em sembla un anglicisme poc oportú ja que allà això no és el mateix, potser seria millor traduïr-ho semblant a "soccerol"]
Doncs... si.Aquest tema, aquesta "alegria" (compartida o no) serà el que desbordarà les converses deles vides de milers (o milions) de persones a les properes hores[fins i tot jo, potser]. Trist o no... així estem. Com diu el proverbi:de l'abundància del cor, parla la boca. Es nota que vivim a una societat on el cor dels homes (i les dones, però potser més els homes) sembla allotjar coses transcendentalísimes·€[aquesta última frase irònica clarament]

Cloenda: feia ya molts dies que no deia res... un proverbi xinès diu: no diguis res si no estàs segur que allò que diràs és millor que el silenci. Amb això tampoc vull dir que aquest hagi set el motiu pel qual no he dit res... Salutacions a tots els qui som vius... i Agur! fins la propera.
[la torre AgBar es simulant un foc d'artifici... cutre i poc desviat del meu entorn social oi?? jejeje]