Doncs bé, aquesta és una continuació del text anterior.
Avui és dissabte... i ja soc a casa... però sembla que predigui les coses...
Efectivament... divendres em vaig quedar sense diners i sense T-10 4 zones!!! No podia tornar!!!
Dropo de mi vaig agafar el "tram" i veig ke no tinc bitllets fins Moià...
ja era massa tard per tornar a la facultad i demanar a algun company uns quants euros...
Solució... la cantada en el metro... però abans de triar un bon lloc... vaig pensar en l'àvia de la urbe.
Allà era ella... al segontercera d'un número de la Gran Via de les Corts Catalanes. La solució als meus problemes... un got de tronja acabada d'exprèmer, i 30 euros ke li vaig demanar.
jeje... perquè després diguin que sense diners és impossible anar pel món...(bé en part efestivament, però cal recordar que encara em quedava la opció de "guanyar-me'ls".
Com? Fent riure a la gent (cosa que no se, encara que de vegades ho aconsegueixi sense proposar-m'ho, cantar (que tampoc m'aguanta ningú), convencent algú dient-li que els hi tornaria... nuze solucions n'hi ha.
I aquí sóc. A Moià, tapat amb una manta de les bones... i escribint amb un fil de connexió semblant al fil de veu "postmoril" que desconec.
Pozzz--------- Nothingmore. Com és de bo arribar a casa... i quan arribes adonar-te'n que no pots surtir-hi. Però bé... mes val això.

"Quan la neu es cansa i es fa tendra.... quans desitjos en aquell moment."

Avui... després del "llevament" i la introducció del subjecte (jo) dins l'automòvil... quin espectacle! Encara de nit... tot nevat i nevant! Precaució al volant... intent de agafar la Sagalés a Moià per adonar-me'n del descuit del moneder. I així, sense temps de tornar a casa... seguir endevant fins Castell (la terra del poble veí) tal que pogués agafar el "susodix" bus que he acabat pagant amb una T-10 4 zones que sí tenia.
I aquí estic... a la uni, desprovist de diners i aliments (només un bocata que m'hauré de racionar ja que les pastes que m'he portat stàven ràncies) i amb la característica de no poder dinar fins que arribi a casa a les 18:30 aprox. (perquè avui treballo) ja que sense peles enlloc et donen de menjar.

Sort que encara em queden viatjes amb T-10 1zona i 4zones.
M'estic plantejant posar-me a cantar al metro aviam si em cau "algu" i així sacio la gana... realment son 12 hores amb un sol bocata + les 7 hores de "sovada" + de les 18h a les 22h d'ahir sens ingerir res. Cordills... perquè després em demani a mi mateix que "perquè vull els diners".. ara ho entenc. Spero que no tallin la carretera... i arribi sa i estalvi al destí... sino... sempre em quedarà la opció "el canto del metro".
Bon dia.

El "bucadill de calamarsus"

Sí, era un divendres a la tarda (20/Gener/2006) quan ens vàrem aventurar a nar al claustofòbic centre de l'Estat Espanyol. Destacaria (i mira que hi ha coses a destacar):

- "Madrid limpia es capital" ... sí, aquest era l'eslògan que continuament podia ingerir pels ulls... jo pensant irònicament... cordills, aquesta gent si que sabe, quin joc de paraules mes incredible-super-mega-pensat!
- "Er bucadiy de calamarsus" Aquest és l'alter ego de Madrid. Es com si tot ell fos un "bocata de calamars" que per 2 euros et fan quan ets allà.
Mans brutes... restregades del cuiner a la bata... comptant els diners alhora i obrint el pà amb gran "delicadesa" fent ús degut de les seves "impolutes" mans.
- "Aquí sí se puede fumar"- TOTS, absolutament tots els restaurants, bars... locs de noseke ke vaig veure, amb el cartellet.
Doncs bé, això és la frustració mes gran per un estudiant de Dret que s'ha passsat mes de 4 hores analitzant la llei mes el temps de la lectura sencera de la mateixa. Et replantejes el sentit de les lleis... per a què serveixen?
Sí, he après la lliçò... per fer veure que tothom cuida la salut pública però només ho fem veure. El mes divertit és que feien veure que eren cartells "legals" afegint-hi coses com:
"fumar perjudia seriamente la salud... etc" i fins i tot alguns li afegien símbols o estampes o com es digui de per ex. el Ministerio de Consumo, etc etc.. com si estiguéssin avalats.
- Projecte Post-stick. Per una cèntrica plaça de la ciutat sense mar un grup de joves van col·locar una pantalla on hi enganxàven paperets que prèviament la gent del carrer escribia amb el que volguéssin.
Em va encantar la idea... paraules, frases, dibuixets de la mes diversa varietat cultural allà! tots junts. Em van dir que eren estudiants de Art noseké. Bé, en realitat el mèrit estar no en la idea
que s'ha de reconèxer que és molt interessant sino també en dur-la a terme. Per cert, com no podia ser, quan et poses a pensar una frase, que ha de ser la "millor", et bloquejes et venen una ingent quantitat de pensaments al cap... quina responsabilitat haber de posar quelcom bo! per això vaig escriure:

"Me he quedado en blanco.
Nunca es triste la verdad lo que no tiene es remedio.

[jmserrat]

MOIÀ"

PD: Fins la propera... sigueu bons!

Esciure

Tots sabem escriu-re... si més no una gran majoria de la població sabem juntar lletres i crear frases...

Una altra cosa és saber què escriure, comunicar de manera inteligent o atractiva, transmetre idees o pensament interessants fent art. Això costa mes.

I mes en un món on estem embutits per la televisió, el no fer res, el no comunicar-nos, el fer totes les coses esperant una remuneració i no fer-les si aquesta no hi és present... Caminem sense mirar... pensem sense parar...


Aquest era el commentari d'avui...
L'he fet perquè realment m'he trobat amb la situació... no tenir inventiva, incentiva, ganes, força, interés,... situació que s'ha d'erradicar i solventar. I això és el que intento... demostrant-ho aquestes linies.

Nothing more... a viure.

aiiiiiiiii. que ja feia molt de temps que no escribia unes linies...
Bé, cal tenir paciència per fer bones redaccions i com que ara no disposo de gaire temps...
Ja "d'allò"--------